No se a vosaltres, però a vegades quan recorde la meua infantessa, em venen a la ment imatges curioses, com la els diumenges plens d'aventures. Quan el pare ens despertava amb les cançons d'Ovidi, Lluís Llach o en Raimon. També recorde seure tots junts a esmorzar, i preparar-ho tot per marxar a fer alguna escapada per alguna vall o poblet encantador del país.
Per a la meua germana i per a mi aquestes escapades eren una mena d'aventura, i més quan començaven les discussions i baralles en el seient de darrere, i els crits de la mare quan deia 'tornarem a casa,eh?', i de sobte el pare ens ficava aquell CD (bé, millor dit casset) que tant ens agradava, d'un tal Paco Muñoz i continuàvem amb l'aventura com si res haguera passat. Però en especial recorde aquella cançó que ens deia..
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
I ara 10 anys més tard, em torna al cap i me'n adone que les coses per ací han canviat ben poc.
Feia temps que volia escriure un bloc, no per buscar seguidors, ni per parlar politicament del que ens passa als valencians, que per això necessitaríem uns quants blocs, si no per intentar ordenar les meues idees tant personals com polítiques i a més donar una mena de visió, de com estan les coses ací, al sud.
Per això, he de dir primer que em considere una persona amb sort, sóc com diem ací 'de la línia'. I això que vol dir? Doncs, que des de que tinc memòria he estudiat i estudie en valencià. Els meus pares foren dels que apostaren per una educació que ells no van poder tenir. Ells lluitaren per aconseguir que els seus fills estudiaren en la llengua que parlàven a casa i amb els amics, i supose què estaran ben orgullosos de veure com les seues filles dominen perfectament les dues llengües del estat sense cap problema. A més, van lluitar per aconseguir la democràcia al país, per les autonomies de les nacions del estat, i per aconseguir una televisió autonòmica en valencià.
I 10 anys més tard ens trobem que el nostre govern de democràtic té ben poc, ens trobem amb un expresident imputat per corrupció, ens trobem en que volen acabar la línia en valencià, i ens trobem en que la televisió que en teoria és la valenciana és la vergonya del país. Per això i moltes altres coses de les que parlaré més avant, continue cantant el 'que vos passa valencians?'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada