tag:blogger.com,1999:blog-87111720860118149502024-03-14T00:57:09.757-07:00Massa jove per fer-me granMireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-66384126540037271062013-02-14T14:20:00.000-08:002013-02-14T14:20:39.397-08:00Un any de la Primavera Valenciana.<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17.99715805053711px;">I ara farà un any. Un any, des que milers d'estudiants vam omplir els carrers de València de dignat. Estudiants que vam ser apallissats només per cridar que volíem una educació de qualitat. </span><br style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17.99715805053711px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17.99715805053711px;">Encara em bull la sang de ràbia, quan veig alguna</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; line-height: 17.99715805053711px;"> imatge d'aquella revolta, què algú, anomenaria Primavera Valenciana. És curiós, o no, que tots els que vam viure la primavera recordem alguna imatge o història que ens va marcar de tal manera que no podrem esborrar mai de la nostra memòria.<br /><br />En el meu cas, recorde especialment un moment. En un petit carrer prop de l'ajuntament, on fugint de la policia, ens vam veure envoltats. Em vaig quedar paralitzada, la gent cridava, fugia o s'amagava on podia. Vaig tindre la sort, que una senyora dins d'una tenda de bosses de mà ens va convidar a mi i a un amic, a resguardar-nos allí. El meu amic, parlava amb la senyora. Ens va oferir aigua i lloc on seure. Jo amagada entre bosses darrere l'aparador, aliena a la conversació, vaig veure com la policia entrava al local d'enfront i començava a treure a amics, coneguts i companys a cops de porra. Recorde tindre les galtes mullades i recorre'm un gran sentiment d'impotència. Vaig voler eixir, a ajudar, a cridar a aquells porcs o no sé ben bé a què. La senyora, m'ho va impedir.<br />Si no hagués segut per la solidaritat d'aquella dona, haguera acabat detinguda, apallissada o amb una bona multa, com molts altres.<br />Quan vam veure que la policia marxava i al carrer tornava la calma, vam eixir a pressa, per saber com estaven la resta d'amics, sense quasi poder agrair a la dona de la tenda el que havia fet per nosaltres.<br /><br />Aquella vesprada del 20 de Febrer, em vaig prometre a mi mateixa, que algun dia tornaria a aquella tenda de bosses per donar-li les gràcies per la seua solidaritat. La mateixa dels veïns que van llençar menjar i aigua als estudiants atrapats a Sapadors, de la gent que va omplir València un dia més tard o la de les milers de persones que han participat en el verkami del concert de demà.</span></span><br />
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 17.99715805053711px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/OCl5h5HrwEQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 17.99715805053711px;"><br /></span>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-43037195742269789272013-01-28T17:17:00.001-08:002013-01-29T16:49:52.664-08:00Símptomes de dos dies sense mòbil.<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 18px;">Primer sents una mena d'alegria per deixar de ser una esclava més del whatssap i poder tindre eixe "morbo" de dir 'No tinc mòbil'. Però, a poc a poc, aquesta alegria es fa amarga. Recordes les parides diverses que tenies al mòbil i t'imagines com el cabró que te l'ha furtat s'està descollonant de tu.</span></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 18px;">La primera nit és estranya.. d'aquelles que et despertes a mij</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-size: 13px; line-height: 18px;">an nit, i mires la pantalla amb l'esperança que algun noctàmbul s'haja recordat de tu i a més, aprofites per saber l'hora que és . Però no en tens. Cosa que fa que pergues la noció del temps.<br /><br />L'endemà pilles el tramvia, veus la gent amb els seus fantàstics mòbils, escoltant música i al seu bola, ni un somriure ni un hola, tots mirant les pantalles. Penses, 'putes noves tecnologies'. Però sense adonar-te'n et toques la butxaca de la caçadora, amb l'esperança què màgicament aparega. I així tot el dia, amb paranoies, imaginant que esta sonant la teua cançó preferida dins la teua bossa, cosa que ja has assumit que és impossible.<br />Tots aquests símptomes et porten, o porten a les teues cames. A anar a la botiga Orange i demanar un duplicat de targeta. La dependenta amb un to xulesc, o tu te'l imagines.. et diu que necessita el DNI de la teua mare, ja que és qui paga les factures.De sobte, s'estenen sobre tu uns instints assassins cap a la criatura xoni que parla. Ja no escoltes. Surts de la botiga maleint aquella nit on vas pillar el pet descomunal que et va portar a la pèrdua del teu estimat HTC.<br /></span></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-size: 13px; line-height: 18px;">Arribes a casa, no penses. Simplement entres a la pàgina web de la puta operadora, mires els punts que et queden i et compres el primer mòbil que veus, condemnan-te a 18 mesos més de permanència. I ara al llit, reflexiones si és d'estar molt boja fer demà una hora de tren per demanar el duplicat.. assumeixes que sí, però que te la sua.</span></span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br /></span>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-32653465915890373852013-01-13T12:46:00.000-08:002013-01-14T17:00:28.280-08:00Torna la Primavera Valenciana<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17px;">El 15 de febrer es compleix el primer aniversari de la Primavera Valenciana, ha passat un any des de que els estudiants del institut Lluís Vives eixiren al carrer per protestar contra les retallades en educació. La delegada del govern, Paula Sánchez de León, va enviar la policia nacional a sufocar aquelles reivindicacions pacífiques. Les xarxes socials bulliren amb una gran quantitat de missatges, denuncies, fotografies i vídeos sobre la brutalitat, i la violència exercida per les forces de seguretat de l'Estat. </span><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17px;">Aquella batalla campal va desembocar en una gran explosió de solidaritat. I moltíssima gent va acudir al centre de la ciutat per fer costat als estudiants, per no deixar-los sols. </span><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17px;">Els manifestants s'hi feren forts durant set dies, exclamant, contra la corrupció flamant que ens governa, contra les retallades en ensenyament i sanitat, contra la violència desmesurada de la policia, contra les detencions il·legals de centenars de persones. </span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 17px;">Fem possible, el concert benèfic que tindrà lloc al Palau de Congressos de València el dia 15 de Febrer, es tracta d'un festival benèfic, sense ànim de lucre. Per aconseguir el finançament necessari, per a que la plataforma jurídica Primavera Valenciana puga fer-se càrrec del seguiment de tots els expedients judicials, de les sancions i dels recursos corresponents. Perquè encara hi ha molta lluita per davant, perquè la primavera valenciana tornarà a florir ben prompte. #TornalaPrimaveraValenciana</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<a href="http://www.verkami.com/projects/4159" rel="nofollow nofollow" style="background-color: white; color: #3b5998; cursor: pointer; font-size: 13px; line-height: 17px; text-decoration: initial;" target="_blank">http://www.verkami.com/<wbr></wbr><span class="word_break" style="display: inline-block;"></span>projects/4159</a></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-FVZ2NKrK16M/UPMcUDk9DOI/AAAAAAAAASo/RnkgdcEA7dY/s1600/kJWEMCNMIWQI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="297" src="http://1.bp.blogspot.com/-FVZ2NKrK16M/UPMcUDk9DOI/AAAAAAAAASo/RnkgdcEA7dY/s400/kJWEMCNMIWQI.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-84648562346253961972013-01-09T11:10:00.002-08:002013-01-14T17:00:00.425-08:00La Gossa.<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 17px;">Bé, ja fa temps que ho van anunciar, però ara que tinc una mica de temps lliure entre apunts i estudi, escric aquestes línies.. </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 17px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 17px;">Si hagués de ficar una espècie de banda sonora a la meua adolescència, triaria alguna cançó de la Gossa Sorda sense cap dubte. </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 17px;">Recorde la primera vegada que els vaig escoltar, en un dels molts campaments de música a Ador, on tots cantaven Senyor Pirotècnic i Batiste Ceba. A casa sempre havien ficat música en valencià; Raimon, Lluís Llach, Al Tall.. però, allò era nou i m'encantava! Poc temps després, algú que no recorde em gravaria la maqueta. Els patis de sisè de primaria</span> <span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 17px;">no serien el mateix sense les seus cançons. </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 17px;">El primer concert arribaria poc temps després, al passeig d'Oliva amb només tretze anys i com diu aquella cançó dels Obrint, la innocència a la cara i els somnis als pulmons. Després arribarien molts més. </span></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 13px; line-height: 17px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els anys que vaig viure a Madrid, al col·legi em taxaven de 'la rara' per ficar-me els au</span></span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-size: 13px; line-height: 17px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">riculars i transportar-me a la terreta amb el so de la dolçaina i aquelles lletres reivindicatives. </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-size: 13px; line-height: 17px;">La Gossa ha segut més que un grup de música per a mi, les vesprades al Casal d'Oliva amb les primeres cassalles i algun que altre cigarret, els concerts no els puc comptar amb els dits de la mà. Els meus pares em deien; però no et canses mai de veure'ls? però no ho entenien, cada un tenia una història diferent i eren com petites aventures arreu del país. Qui no ha estat mai abraçat a una persona especial mentre sonava Camals Mullats o L'Última Volta? Fins hi tot, em va fer moltíssima il·lusió veure'ls a l'Aste Nagusia de Bilbo. </span><br /><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-size: 13px; line-height: 17px;">Ara amb quasi vint anys, continuen encantant-me. Espere que després d'aquest any de descans tornen amb les mateixes ganes de sempre. </span><br /><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-size: 13px; line-height: 17px;">Gràcies Gossa Sorda per aquests anys de lluita, somnis i bona música. :)</span></span><br />
<br />
<br />
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/z7C6NsbQPe0?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-54775058627418127472012-11-09T08:33:00.000-08:002012-11-09T08:33:54.893-08:00Violència<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest matí, els diàries publicaven una notícia que ha commocionat les xarxes socials i ha saquejat més i més la indignació de la gent. El titular era aquest: </span><div>
<br /></div>
<div>
<h1 style="background-color: white; color: #111111; font-weight: normal; line-height: 1.2em; margin: 3px 0px 5px; padding: 0px; width: 642px;">
</h1>
<h3>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-large;"><a href="http://www.publico.es/espana/445135/una-mujer-se-suicida-en-barakaldo-cuando-iba-a-ser-desahuciada" style="border: none; color: black; cursor: default; outline: none; text-decoration: initial;">Una mujer se suicida en Barakaldo </a></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-large;"><a href="http://www.publico.es/espana/445135/una-mujer-se-suicida-en-barakaldo-cuando-iba-a-ser-desahuciada" style="border: none; color: black; cursor: default; outline: none; text-decoration: initial;">cuando iba a ser desahuciada</a></span></h3>
</div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja es bastant greu i trist de per si, però més si tenim en compte que és la segona mort vinculada a un desnonament que es produeix en les últimes setmanes. Crec que no fa falta senyalar els culpables d'aquests fets, tots sabem encara que no ho vulguem veure qui son. Un sistema que ens tracta com esclaus i ens fa cada cop més vulnerables. I després nosaltres som els 'violents', només per eixir al carrer a cridar contra aquest tipus d'injustícies, quan notícies com aquesta si que son VIOLÈNCIA.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://2.gvt0.com/vi/FBAj_qD2uFY/0.jpg"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FBAj_qD2uFY&fs=1&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/FBAj_qD2uFY&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div>
<br /></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-78377558377576364072012-09-03T07:31:00.001-07:002013-01-14T17:00:17.875-08:00Gràcies.<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gràcies papa, per fer-me entendre que la vida pot ser dura però que també et regala moments meravellosos.</span> </span><br />
<span style="color: black;"></span><br />
<span style="color: black;">Menorca 1985</span><br />
<span style="color: black;"></span><br />
<span style="color: black;">"L'hivern de 1985 va ser molt dur, no només pel fred que va fer aquest any a Menorca sinó per se'm va enfonsar la vida i pensava que ja no tenia cap futur. Com d'enganyatsestem moltes vegades, Només cal deixar que passe el temps i sempre torna a arribar la primavera. A Menorca vaig viure en una comuna on fèiem pa, formatge i més tasques agrícoles, també hi havien set vaques i dos cavalls. A més vaig estar vivint en una casa incrustada a la roca del barranc de l'Algendar que desemboca a Cala Galdana. I que és un dels llocs més bonics de l'illa. El 2004 vaig tornar a Menorca i amb temor, no se perquè vaig voler tornar a recórrer aquella casa i aquella terra, ja no quedava res de la Comuna. Després de tants anys encara done les gràcies als que vivien allà i van compartir amb mi aquests dies tan durs i meravellosos"</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Ifx0R4Iy9jg/UES_D6Po54I/AAAAAAAAAQw/35C99BUhmEs/s1600/185025_10151813439100557_1141013034_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="http://2.bp.blogspot.com/-Ifx0R4Iy9jg/UES_D6Po54I/AAAAAAAAAQw/35C99BUhmEs/s400/185025_10151813439100557_1141013034_n.jpg" width="400" /></a></div>
Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-21117224685481449642012-04-03T07:42:00.001-07:002013-01-14T17:00:45.583-08:00Diumenge de matí.<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit; line-height: 18px; text-align: left;">Diumenge de matí, d'aquests sense ressaca. Observes aquella bicicleta vermella que semblava oblidada. I en poc temps et trobes passejant entre tarongers i sèquies, gaudint del bell paissatge de la terra. Tot seguit, t'atures a aquell lloc apartat de 'la mar', amb només la companyia d'un bon llibre i un timid sol de primavera. El soroll de les fulles al passar es mescla amb el de les ones.. És de sobte, quan te'n adones de que no hi ha res com estar a casa. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-GHOmBHfPa4k/T3sMJLXjowI/AAAAAAAAANM/opFzx6pcAMo/s1600/oliva_aigua-blanca_044_1_8_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="http://1.bp.blogspot.com/-GHOmBHfPa4k/T3sMJLXjowI/AAAAAAAAANM/opFzx6pcAMo/s400/oliva_aigua-blanca_044_1_8_0.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><br />
</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><br />
</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><br />
</span>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-84341959219412531302012-03-26T17:50:00.002-07:002012-04-03T07:29:50.662-07:00La vida és bonica, però complicada.<div style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa un parell de dies una bona amiga em va convidar a veure una d'aquestes pel·licules massa 'pasteloses' per al meu gust. 'Todos los dias de mi vida' es deia. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i això, aquesta pel·licula em va sorprendre, per una mena de reflexió que fa de la vida. I que pot ser és la que més s'ajusta al moment en que em trobe.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Doncs bé, aquesta reflexió deia algo així com que cada moment i cada persona que passa per davant teu compta i és això el que et fa a tu mateix i et fa ser com ets o pot ser et fa canviar en un moment determinat.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La veritat és que en mig d'aquell sala arrebossada d'adolescents amb les hormones disparades em vaig emocionar, i no fou per la situació de coma de la protagonista ni perquè òbviament no existiren homes com aquell de la pantalla. Si no perquè crec que en el meu cas és totalment cert. Hi ha moments en la vida que et canvien, t'afecten de tal manera que ja no et deixen pensar en quelcom més i de sobte et trobes en que ja no pots ser tu mateixa, en que els teus amics es preocupen perquè sembles 'massa trista' i en que per molt que vullgues ser la d'abans no pots fer res per canviar això. Malgrat tot, no crec que tot açò siga negatiu, sempre he pensat que de tot s'apren i espere que aquesta vegada també siga així.</span></div>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-11284056554451473062012-02-01T07:20:00.000-08:002012-02-01T07:40:27.018-08:00A guanyar diners, on estan, on estan?<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diga el que diga el jurat 'popular' Camps i Costa son culpables. No només pel cas dels vestits, ja que això és la punta del iceberg, si no per haver portat al País Valencià a la situació en la que estem. Només cal llegir el diari o ficar les noticies de qualsevol canal televisiu, per adonar-se'n que la 'comunitat' protagonitza gran part de les noticies. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Som la vergonya de l'estat, i Camps d'això si que n'és culpable. Ell i els seus amiguitos del alma han saquejat i arruïnat el País Valencià, fins al punt que ara intenten arreglar-ho retallant en el que hauria de ser el més important: sanitat i educació. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem pagant les conseqüències d'una política de malbaratament i 'grandes eventos', mentre uns s'han forrat durant aquests anys altres han d'enviar als seus fills a col·legis on no hi ha llum o calefacció. Així, la vergonya, la indignació i la ràbia haurien d'estar presents en gran part de la població valenciana, però un jurat 'popular' que no passaria un examen d'ESO ha absolt el nostre expresident. Aquell mateix que deia ser el president més recolzat de totes les democràcies occidentals. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per acabar només afegir, on estan els diners senyor Camps?</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-AQHZPCEW0qg/Tylcaf-fCUI/AAAAAAAAAM8/TpPixnEbC1g/s1600/395514_2883902170237_1040599825_3032722_963346607_n+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="http://2.bp.blogspot.com/-AQHZPCEW0qg/Tylcaf-fCUI/AAAAAAAAAM8/TpPixnEbC1g/s400/395514_2883902170237_1040599825_3032722_963346607_n+(1).jpg" width="400" /></a></div><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-90475107970743265092012-01-09T11:16:00.000-08:002012-01-10T10:09:57.905-08:00Tancat per exàmens.<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja feia algun temps que no hem passava per ací.. Sentin-t'ho molt els dinars familiars, les revisions mèdiques, els sopars amb els amics, la ressaca del Festivern i l'empatx de pastissets de nadal, han reclamat la meua atenció durant tot el temps de vacances. I ara, sense adonar-me'n, ha arribat el més temut per als primerencs estudiants universitaris: els exàmens de gener.. (cara de terror) </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sí, i és quan al teu calendari comencen a faltar-li dies, i als dies hores. I a més, tens aquesta mena de sensació, què no deixa de ser certa, de que no has fet pràcticament res durant tot el quadrimestre, a banda de conèixer tots els bars de Benimaclet i tindre una vida més que activa a les xarxes socials, clar. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i això, no deixa de ser un repte personal. Sempre he sigut un desastre per a estes coses, tothom diu que es deixa la feina per a l'últim dia, ja. Però en el meu cas és extrem, bé massa extrem. I no és només això, és que sóc tant caòtica que ara per ara algú em diria de sortir de festa no li diria que no, només per a anar a contra-rellotge o simplement per sentir remordiments i culpabilitat el dia després.. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Així què, durant aquests dies de sobredosis de cafè, sessions de biblioteca i poques hores de son, declare aquest bloc tancat per exàmens</span>.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-sckCCmReE2U/Tws8bBmX-bI/AAAAAAAAAMg/a3MxkwSgOgc/s1600/1211400016_f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="386" src="http://3.bp.blogspot.com/-sckCCmReE2U/Tws8bBmX-bI/AAAAAAAAAMg/a3MxkwSgOgc/s400/1211400016_f.jpg" width="400" /></a></div>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-90677314413546862352011-12-12T06:55:00.000-08:002011-12-17T10:56:27.388-08:00El nus de la corbata.<div style="background-color: white; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-image: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; margin-bottom: 10px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;"><div style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="line-height: 16px;"></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja ho diu la dita "A cada cerdo, le llega su San Martín". I sembla que ja li ha arribat al nostre benvolgut expresident. Qui ens ho haguera dit? A nosaltres els utòpics, idealistes, ingenus (com diu aquell cantautor torrentí) als que hem hagut d'eixir més d'una vegada al carrer per cridar contra aquest govern de xoriços i desvergonyits.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Recorde una manifestació en particular, ara fa 9 mesos, una marxa contra la corrupció on més de 50.000 persones vam omplir els carrers del cap i casal, per dir que ja estàvem farts d'aguantar les malifetes d'un president que semblava l'emperador d'aquell conte per a xiquets. I em ve a la ment, per què en aquell moment no pensava que aconseguirem res amb tot allò, no és que tinga molta confiança amb la justícia espanyola que diguem.. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Malgrat això, ara la situació s'ha girat completament. El 20 de juliol, Paco (que així li diuen els amics) va haver de dimitir.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan el vaig veure per la televisió afirmant que dimitia per a que Rajoy pogués arribar a ser president i "para que España pueda ser esa gran nación que todos queremos" no m'ho podia creure! </span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I he d'admetre, què això em va fer creure un poc més en la justícia.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No se si serà declarat culpable o innocent. I la veritat és que em decante més per la segona opció. Però almenys, seient a la banqueta dels acusats, ha perdut la poca dignitat que li quedava i el recolzament dels que eren els seus amics i s'ha convertit en un cadàver polític. Així, nosaltres els 50.000 d'aquella marxa contra la corrupció i tots els ciutadans del País Valencià ens haurem tret de damunt al que ha sigut sense cap dubte el pitjor president de la democràcia.</span></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/KXuTaqZOXig?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-5936879193692251972011-12-06T12:31:00.000-08:002011-12-06T12:31:49.546-08:00El dia de l'arbre de nadal.<div style="margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui és el dia de la constitució, o com jo pensava de xicoteta, el dia de muntar l'arbre i el pessebre a casa. I és que, malgrat que alguns avui no tenim res a celebrar, és festa a tot l'estat. I ara bé, hi ha que dir que els més afortunats ens hem marcat un pont per envejar. </span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per tant, he declarat personalment el 6 de desembre com “el dia de l'arbre de nadal” I és que tot i la pressa dels centres comercials, per a mi i ben segur que per a molts altres aquests dies son els d'adornar la llar amb llums, i sortir a passejar per la ciutat on ja es respira un ambient més que nadalenc. I sí! com ja he dit alguna vegada, ho accepte: m'encanta el nadal! </span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I això és, perquè per a mi no és més que una bona excusa per reunir-te amb la gent que estimes i fa temps que no veus, d'encendre la llar de casa i torrar castanyes, unflar-te a dolços sense tindre en compte línea, fer alguna escapada amb els amics (si no son universitaris estressats), ficar-te algun barret ridícul pel fred, i que a més a més et caiga algun que altre regalet. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I, vosaltres, que penseu del nadal? </span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-VJVCFeSj4hQ/Tt57SgYwhrI/AAAAAAAAAMU/7H_7odTdYLI/s1600/162828_10150366559830557_780505556_16622143_7400584_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-VJVCFeSj4hQ/Tt57SgYwhrI/AAAAAAAAAMU/7H_7odTdYLI/s400/162828_10150366559830557_780505556_16622143_7400584_n.jpg" width="400" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-27489507981244598132011-11-23T04:32:00.000-08:002011-11-23T04:32:13.597-08:00Ser Joan Fuster<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui el gran escriptor i pensador, Joan Fuster, hauria fet 89 anys. <br />
<br />
No vaig a fer molt llarga aquesta entrada, molts ja el coneixeu com aquell homenot suecà que es va convertir en tot un referent per als valencians durant els anys 60. Jo no el vaig arribar a conèixer, vull dir, quan vaig néixer ell ja havia deixat d'escriure. "I morir deu ser deixar d’escriure" deia. Però he pogut llegir i rellegir la seua obra, cosa que per a mi hauria de fer tot valencià. (Pot ser així, les coses canvien un poc al País Valencià, no?)<br />
<br />
I hui la xarxa bull, amb l'etiqueta #Fuster, amb les seues paraules, els seus aforismes plens de saviesa que et fan pensar i fins i tot et trauen un somriure. I és que Fuster no passa de moda, encara que segurament remugaria per tot açò, ja sabeu que ell era molt poc orgullós. O com també deia "No val la pena ser orgullós: cansa molt, això"</span><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per acabar vos recomane el documental "Ser Joan <a href="https://twitter.com/#!/search?q=%23Fuster">Fuster</a>" , un recorregut cronològic per la biografia de l'escriptor i assagista valencià. I vos deixe, amb la mítica frase que va dir en aquell discurs a Castelló l'any 1982: "O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai."</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/dhpxqPk3N8Y?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div></div>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-65028102612893348152011-11-22T04:55:00.000-08:002012-01-24T15:25:00.100-08:00Sense equipatge<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa només un parell de mesos, vaig complir 18 anys. En les felicitacions tothom hem deia el mateix: ara podràs conduir (si, falta treures el carnet), ara podràs beure (ja, com si no ho haguera fet mai), ves amb compte que ara et podran tancar a la presó (un poquet heavy, no?) ara podràs votar.. (^^)</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I així va ser, el diumenge passat vaig exercir per primera vegada el dret al vot. Bé, els que em coneixeu, sabreu que per a mi estes eleccions han tingut un sabor agredolç, i no no ho dic per l'onada blava que ha abordat tot l'estat o pel poc democràtic que és el sistema. I és que a vegades has de triar entre el que de veritat penses, i el que és correcte com a filla.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Malgrat tot, he de dir que estic contenta. Estic contenta per què Compromís ha aconseguit el primer diputat nacionalista i d'esquerres des de els anys de la República. I també, estic contenta per què encara que no hagués sigut així, m'han emocionat en cada acte de campanya i en cada discurs, i durant estes setmanes la il·lusió ha estat en el meu dia a dia. I també, he de dir, que tot i les crítiques rebudes, jo confie en que Baldo puga representar amb orgull el País Valencià, i els recorde que estem ací de la millor manera possible. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per acabar només donar-vos l'enhorabona a tots els que heu omplit de somriures les urnes electorals. Com va dir Mònica, #marianotremola!</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/nFjNw44BMFc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8711172086011814950.post-37751808206360026042011-11-03T12:31:00.000-07:002011-12-06T12:41:12.536-08:00Què vos passa valencians?<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No se a vosaltres, però a vegades quan recorde la meua infantessa, em venen a la ment imatges curioses, com la els diumenges plens d'aventures. Quan el pare ens despertava amb les cançons d'Ovidi, Lluís Llach o en Raimon. També recorde seure tots junts a esmorzar, i preparar-ho tot per marxar a fer alguna escapada per alguna vall o poblet encantador del país. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per a la meua germana i per a mi aquestes escapades eren una mena d'aventura, i més quan començaven les discussions i baralles en el seient de darrere, i els crits de la mare quan deia 'tornarem a casa,eh?', i de sobte el pare ens ficava aquell CD (bé, millor dit casset) que tant ens agradava, d'un tal Paco Muñoz i continuàvem amb l'aventura com si res haguera passat. Però en especial recorde aquella cançó que ens deia..</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px;">Que vos passa, que vos passa,</span><br style="background-color: white; line-height: 21px; text-align: left;" /><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px; text-align: left;">que vos passa valencians</span><br style="background-color: white; line-height: 21px; text-align: left;" /><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px; text-align: left;">el nostre País vol viure</span><br style="background-color: white; line-height: 21px; text-align: left;" /><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px; text-align: left;">sense perdre la identitat. </span></i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I ara 10 anys més tard, em torna al cap i me'n adone que les coses per ací han canviat ben poc. </span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 21px;">Feia temps que volia escriure un bloc, no per buscar seguidors, ni per parlar politicament del que ens passa als valencians, que per això necessitaríem uns quants blocs, si no per intentar ordenar les meues idees tant personals com polítiques i a més donar una mena de visió, de com estan les coses ací, al sud. </span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 21px;">Per això, he de dir primer que em considere una persona amb sort, sóc com diem ací 'de la línia'. I això que vol dir? Doncs, que des de que tinc memòria he estudiat i estudie en valencià. Els meus pares foren dels que apostaren per una educació que ells no van poder tenir. Ells lluitaren per aconseguir que els seus fills estudiaren en la llengua que parlàven a casa i amb els amics, i supose què estaran ben orgullosos de veure com les seues filles dominen perfectament les dues llengües del estat sense cap problema. A més, van lluitar per aconseguir la democràcia al país, per les autonomies de les nacions del estat, i per aconseguir una televisió autonòmica en valencià. </span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 21px;">I 10 anys més tard ens trobem que el nostre govern de democràtic té ben poc, ens trobem amb un expresident imputat per corrupció, ens trobem en que volen acabar la línia en valencià, i ens trobem en que la televisió que en teoria és la valenciana és la vergonya del país. </span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px;">Per això i moltes altres coses de les que parlaré més avant, continue cantant el 'que vos passa valencians?'</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px;"><br />
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/3YIAoTLTowE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; line-height: 21px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 21px;"><br />
</span>Mireiahttp://www.blogger.com/profile/13794677423852976853noreply@blogger.com0