dimarts, 22 de novembre del 2011

Sense equipatge

Fa només un parell de mesos, vaig complir 18 anys. En les felicitacions tothom hem deia el mateix: ara podràs conduir (si, falta treures el carnet), ara podràs beure (ja, com si no ho haguera fet mai), ves amb compte que ara et podran tancar a la presó (un poquet heavy, no?) ara podràs votar.. (^^)
I així va ser, el diumenge passat vaig exercir per primera vegada el dret al vot. Bé, els que em coneixeu, sabreu que per a mi estes eleccions han tingut un sabor agredolç, i no no ho dic per l'onada blava que ha abordat tot l'estat o pel poc democràtic que és el sistema. I és que a vegades has de triar entre el que de veritat penses, i el que és correcte com a filla.
Malgrat tot, he de dir que estic contenta. Estic contenta per què Compromís ha aconseguit el primer diputat nacionalista i d'esquerres des de els anys de la República. I també, estic contenta per què encara que no hagués sigut així, m'han emocionat en cada acte de campanya i en cada discurs, i durant estes setmanes la il·lusió ha estat en el meu dia a dia. I també, he de dir, que tot i les crítiques rebudes, jo confie en que Baldo puga representar amb orgull el País Valencià, i els recorde que estem ací de la millor manera possible. 
Per acabar  només donar-vos l'enhorabona a tots els que heu omplit de somriures les urnes electorals. Com va dir Mònica, #marianotremola!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada