No vaig a fer molt llarga aquesta entrada, molts ja el coneixeu com aquell homenot suecà que es va convertir en tot un referent per als valencians durant els anys 60. Jo no el vaig arribar a conèixer, vull dir, quan vaig néixer ell ja havia deixat d'escriure. "I morir deu ser deixar d’escriure" deia. Però he pogut llegir i rellegir la seua obra, cosa que per a mi hauria de fer tot valencià. (Pot ser així, les coses canvien un poc al País Valencià, no?)
I hui la xarxa bull, amb l'etiqueta #Fuster, amb les seues paraules, els seus aforismes plens de saviesa que et fan pensar i fins i tot et trauen un somriure. I és que Fuster no passa de moda, encara que segurament remugaria per tot açò, ja sabeu que ell era molt poc orgullós. O com també deia "No val la pena ser orgullós: cansa molt, això"
Per acabar vos recomane el documental "Ser Joan Fuster" , un recorregut cronològic per la biografia de l'escriptor i assagista valencià. I vos deixe, amb la mítica frase que va dir en aquell discurs a Castelló l'any 1982: "O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai."
Fa tanta falta llegir Fuster. Hi ha coses dites per ell que són criticables, però ho buscava, buscava el diàleg, el raonament. Els polítics n'haurien d'aprendre. Salut!
ResponElimina