dilluns, 28 de gener de 2013

Símptomes de dos dies sense mòbil.

Primer sents una mena d'alegria per deixar de ser una esclava més del whatssap i poder tindre eixe "morbo" de dir 'No tinc mòbil'. Però, a poc a poc, aquesta alegria es fa amarga. Recordes les parides diverses que tenies al mòbil i t'imagines com el cabró que te l'ha furtat s'està descollonant de tu.
La primera nit és estranya.. d'aquelles que et despertes a mijan nit, i mires la pantalla amb l'esperança que algun noctàmbul s'haja recordat de tu i a més, aprofites per saber l'hora que és . Però no en tens. Cosa que fa que pergues la noció del temps.

L'endemà pilles el tramvia, veus la gent amb els seus fantàstics mòbils, escoltant música i al seu bola, ni un somriure ni un hola, tots mirant les pantalles. Penses, 'putes noves tecnologies'. Però sense adonar-te'n et toques la butxaca de la caçadora, amb l'esperança què màgicament aparega. I així tot el dia, amb paranoies, imaginant que esta sonant la teua cançó preferida dins la teua bossa, cosa que ja has assumit que és impossible.
Tots aquests símptomes et porten, o porten a les teues cames. A anar a la botiga Orange i demanar un duplicat de targeta. La dependenta amb un to xulesc, o tu te'l imagines.. et diu que necessita el DNI de la teua mare, ja que és qui paga les factures.De sobte, s'estenen sobre tu uns instints assassins cap a la criatura xoni que parla. Ja no escoltes. Surts de la botiga maleint aquella nit on vas pillar el pet descomunal que et va portar a la pèrdua del teu estimat HTC.

Arribes a casa, no penses. Simplement entres a la pàgina web de la puta operadora, mires els punts que et queden i et compres el primer mòbil que veus, condemnan-te a 18 mesos més de permanència. I ara al llit, reflexiones si és d'estar molt boja fer demà una hora de tren per demanar el duplicat.. assumeixes que sí, però que te la sua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada