dimarts, 3 d’abril de 2012

Diumenge de matí.

Diumenge de matí, d'aquests sense ressaca. Observes aquella bicicleta vermella que semblava oblidada. I en poc temps et trobes passejant entre tarongers i sèquies, gaudint del bell paissatge de la terra. Tot seguit, t'atures a aquell lloc apartat de 'la mar', amb només la companyia d'un bon llibre i un timid sol de primavera. El soroll de les fulles al passar es mescla amb el de les ones.. És de sobte, quan te'n adones de que no hi ha res com estar a casa. 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada