dilluns, 26 de març de 2012

La vida és bonica, però complicada.

Fa un parell de dies una bona amiga em va convidar a veure una d'aquestes pel·licules massa 'pasteloses' per al meu gust. 'Todos los dias de mi vida' es deia. 
Tot i això, aquesta pel·licula em va sorprendre, per una mena de reflexió que fa de la vida. I que pot ser és la que més s'ajusta al moment en que em trobe.
Doncs bé, aquesta reflexió deia algo així com que cada moment i cada persona que passa per davant teu compta i és això el que et fa a tu mateix i et fa ser com ets o pot ser et fa canviar en un moment determinat.
La veritat és que en mig d'aquell sala arrebossada d'adolescents amb les hormones disparades em vaig emocionar, i no fou per la situació de coma de la protagonista ni perquè òbviament no existiren homes com aquell de la pantalla. Si no perquè crec que en el meu cas és totalment cert. Hi ha moments en la vida que et canvien, t'afecten de tal manera que ja no et deixen pensar en quelcom més i de sobte et trobes en que ja no pots ser tu mateixa, en que els teus amics es preocupen perquè sembles 'massa trista' i en que per molt que vullgues ser la d'abans no pots fer res per canviar això. Malgrat tot, no crec que tot açò siga negatiu, sempre he pensat que de tot s'apren i espere que aquesta vegada també siga així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada